lunes, mayo 08, 2006

veinte años no es nada (tango blau to mr towers)

Ja soc aqui, dijo aquel, como para hacerse notar, como si el gentío que le aguardaba bajo el balcón hubiera llegado allí por casualidad, en una especie de fenómeno cuántico que confirmara, por ejemplo, la existencia de una probabilidad no nula de que miles de habitantes de Terrassa, Mollerussa, Granollers o Cornudella, por poner, desaparecieran súbitamente de sus puestos de trabajo para materializarse en la plaza de Sant Jaume senyera en mano cantando lemas catalanistas a mayor gloria del presidente de la pizza del microondas. Esa es la idea. No largarse y quedarse callado, veinte años no es nada, pensar en el farol de Buenos Aires y aparecer una buena mañana en el café donde la barra, oh, la alegre muchachada, celebre tu regreso con calor. Esa es la idea. El otro corolario es más sencillo. He vuelto, ¿ves que bien? Que suerte tienes tú también.

2 comentarios:

Mr Towers dijo...

L'unic crit reivindicatiu creïble que es pot llençar des d'aquell balcó, és un crit tel·luric, profund, arrelat a les consciències i a les necessitats bàsiques: "volem pa amb oli, pa amb oli volem!". I la multitud corejant "I si no ens en donen, si no ens en donen, no callarem!" entre flamejars de banderes i barretines voleiant.

Al capdevall, millor ser el president del Pa amb Oli que el de les Pizzes de Microones.

el erizo césar dijo...

-De casa se surt pixat!!!!
(Joan Clos)

aquest altre es llença periòdicament (cada divendres-dissabte nit, diguem) des de l'altre balcó de la plaça. No t'enganyaré si et dic que qualsevol nit em puc pixar al seu portal...