8/6/06

"Podeu tossir, no passeu pena"
(Pau Debon)

I una manera de mirar de costat quan passava en tren per Sant Adrià, maquillatge i tatús a la mirada, fum de maria, carrers assolellats i vent de mar. Veus que la casa s'adorm quan arriba l'hora baixa. Veus les manetes del rellotge que s'empaiten i tu fugint d'estudi com si no anés per tu la cosa. Però si. Però no. Però sempre focs i joguines i colònies, asteroides, persecucions, música quantica, culleretes de cafè dringant en un estadi. Submarins i observatoris, ornitologia, calamitats i guerra nuclear. Podeu tossir, no passeu pena, som una penya molt normal, no som els rolling, no som Tortoise, no som Madonna, només som qui som. I les entrades al tercer pis, lavabos, i guardarrobes, tot de pura autogestió, i tots seiem i això és molt alt i perdoneu que no em presenti, vosaltres sou els Antònia i jo un capullo marcianoide, una patxanga, festa major, suc de taronja, fum de maria. I en Joan Miquel és com James Iha i en Pau Debon és com Chayanne i l'Auditori un theremin i ulleres de pasta, al·lotes entregades, barbes, bigotis, samarretes, marcianitos, menjaboires, tastaolletes, robots, mecànics, pescadors i lladres i lletraferits. Bambú. Llapis de llavis. Tiramisú. Les deu i serè vent de garbí, sants a l'escala, gos, matalassos i piscines de iogurt. Per començar tocant bambú. El guitarra és un shoegazer i el cantant és narrador i el teclista és epil·lèptic i el bataca és al seu mon i els llums apagats i els focus de colors i tot ben blau, un fons marí, botes i cactus, anís, marisc, sirenes, la lluna, el seu reflexe i les bestioles abissals, platja nudista. arena blanca, tovalloles, ikeas i viatges, la guerra guanyada ja ben d'hora, i quan va sortir el sol ja amortitzavem el metro i les cadires. I un esperit de terminator, d'abeja maya, d'Albert Plà i de Jaume Sisa, de Tiersen, de Comelade, i de Pixies i de guarres, de fulanes, astronautes i piròmans, un esperit del bosc, i lloguers, i dames d'aigua, de sucs de coco i de vi negre, i merles, i cloisses, inspectors de sanitat, hotels, peixos, peixets, taurons i fils de coco, confit de mans, universos, asteroides, mil cent cincuanta condons, un esperit de festa, d'embussos i codonys, un esperit de Stevie Wonder, de bossa nova, Abba, Cortázar, Monterrosso i la Orquesta Cimarron. I dos moments d'instrumental. En el primer quan en Pau marxa, l'univers és una fera i la fe crema l'Auditori. I miro plànols de carretera, plànols de metro, plànols d'aeroport, penso, em rasco, canturrejo, penso que tios, ves que resulta que en escena esteu molt bons.